El segon mes d'octubre a Netflix, va començar l'espectacle de la sèrie de comèdia romàntica "Emily in Paris". Li explica un nord-americà nord-americà de 20 anys (Lily Collins), que treballa com a gerent de màrqueting més jove en una gran empresa nord-americana. Quan la seva empresa absorbeix la firma francesa, resulta que el cap Emily (Kate Walsh) no pot traslladar-se a París. I dirigir la divisió francesa per enviar cap habilitat necessàries i sense conèixer la llengua emily.
American Edition El reporter Hollywood va descriure la sèrie així:
Una comèdia lleugera de culte sorprenent, plena de parcel·les, vestits i personatges reconeguts. Emily valent i alegre arriba a París per aportar una mirada nord-americana a la marca francesa, mai creient que la seva ignorància cultural és realment debilitat, i no el poder.
Els crítics francesos van apreciar de manera molt diferent aquesta "ignorància cultural". Publicació crítica Premiere Charles Martin escriu:
Des d'Emily a París, aprenem que els francesos són "tots dolents" (sí, sí!) Que són mandrosos i mai no vénen a treballar a temps que els agrada coquetejar, però no estan preparats per a una relació seriosa que siguin sexistes i cap enrere i també tenen relacions complexes amb l'adopció de l'ànima. Sí, no s'ofereix cap tòpic, fins i tot els més febles.
Emily publica aquesta foto al seu instagram i obté 20.000 nous seguidors. #Emilyinparis pic.twitter.com/t5gkja54bi.
- Danny Pellegrino (@Dannypellegrino) 4 d'octubre de 2020
Crítica de Sens Critique va escriure:
Cal estimar la ciència ficció fortament per veure aquesta sèrie. En ell, els parisencs són vigorosament simpàtics, parlen en anglès en anglès, tenen relacions sexuals i van a treballar, com ho fan. Els scripts poden haver pensat durant 2-3 minuts, no cal portar-lo a cada francès i lliurar la baguette per distingir clarament. Però van decidir limitar el fet que tots els francesos fumen i coquetegen.